Las magníficas dotes plásticas de  Pepe Caballero y su profunda imaginación

poética me hacen esperar el luminoso fruto de un gran pintor andaluz.

 

Federico García Lorca, primavera de 1935, catálogo de la exposición individual en la Henri Gallery, Washigton, 1962. Catálogo de la exposición individual del artista en la Galería Juana Mordó, Madrid, 1970 ye el Catalogo de SEACEX.para las  exposiciónes del artista en Montevideo ( Uruguay) ,Santiago de Chile, Asunción (Paraguay), Buenos Aires (Argentina) y Nueva York (EEUU) y Alcalá de Henares, Madrid. 2002-2004

                                                         -------

 

Hem retrobat García Lorca.

Sortía de l´assig del Principal.

I en sortía engrescadíssim.

 

-Es tracta d´una veritable estrena -ens ha dit-. Ara veureu l´obra per primera vegada.

 

García Lorca, realment, parla de l´obra com si es tractés d´una obra nova.

 

-Bodas de sangre, quam… pels intèrprets -segueix dient-. Ara es representarà integra.

 

García Lorca es detura i  ens diu:

 

          -Imagineu-vos que ja han posat als cartells el nom real amb què havia d`anar batejada l´obra. “Tragedia”. Les companyes  bategen les obres com  a “Drames”. No s´atrevèixen a posar-hi “Tragedia”. Jo, sortosament, he topat amb una actriu intelligent com Margarida Xirgu, que bateja les obres con s´hagin de batejar. Els decorats són nous -segueix dient García Lorca-. Són deguts a un xicot joveníssim: Caballero. Un noi de dinou anys, un gran artista que ha il-lustrat el meu darrer poema: “Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejias”. Els figurins són d´ell també. Són una cosa naturalment extraordinària. Ja els veureu. Ha interpretat fidelment el dramatisme dels meus personatges.

 

           -Quin paper hi fa Margarida Xirgu? -li preguntem.

 

          -El de mare. El que, quan l´estrena, interpretava Josefina Tàpies. I el que interpretava Pepita Diaz el fa aquella noia i gran actriz que en Yerma feia de mare feliç.  Estic contentíssim de com s´ha muntat l´obra. Vereu quins decorats. I la Xirgu hi està més bé que mai. No hauria pogut somniar una intèrpret més feliç que ella.

 

          García Lorca está realment engrescat. Fins a tal punt que ens ha encomanat  l´engrescament i no ens podem estar d´acabar aquesta nota amb tres signes d´admiració !!!.- 1935.

 

Federico García Lorca, “Obras completas”, Ed. Aguilar,  Madrid, XII edición, 1966,  pp. 1797-98.

 

Avda. de América, 2, 7º C, 28028 MADRID | Tels. 91.726.42.57